COMUNICACIÓ ENTRE HUMANS I GOSSOS, PARAULES I ENTONACIÓ

Publicat 1/9/2016


Per entendre el llenguatge parlat, el cervell humà divideix la tasca: l´hemisferi esquerre s´encarrega del significat de les paraules, mentre que l´hemisferi dret interpreta l´entonació amb la qual aquestes paraules són pronunciades. D´aquesta manera el cervell analitza per separat el que ens diuen i el com ens ho diuen, i en treu un significat determinat. Ara s´ha vist que aquesta habilitat la tenen també els gossos.

La pràctica habitual ens indica que els gossos que conviuen amb humans com a mascotes o com a gossos de treball, són capaços d´entendre un ventall ampli de paraules quan es fan servir habitualment en la relació humà - gos, però fins ara en desconeixíem el rerefons neuronal i els mecanismes cerebrals d´aquest reconeixement per part dels gossos, dels diferents components de la parla.

Mitjançant tècniques de ressonància magnètica funcional, un grup d´investigadors hongaresos (*) han pogut esbrinar com el cervell dels gossos diferencia i a la vegada integra l´informació provinent de les paraules i de l´entonació amb què són pronunciades. S´ha vist així que l´hemisferi cerebral esquerra caní processa el significat de les paraules, independentment de la seva entonació, mentre que la regió encarregada d´interpretar els senyals auditius a l´hemisferi dret processa l´entonació de les paraules independentment del seu significat. Quan la paraula i l´entonació corresponen a afalac o a premi, augmenta l´activitat d´una altra part del cervell, la que correspon a la regió de recompensa (la que processa els estímuls plaents, com el menjar, el sexe o les carícies). Així doncs el gos té la capacitat de distingir les paraules que fem servir habitualment quan ens dirigim a ell però també quina entonació utilitzem, i de combinar aquestes dues informacions per interpretar correctament el que aquestes paraules signifiquen, i aquesta capacitat la porten a terme d´una manera molt similar a com ho fem els humans.

¿Quines conclusions pràctiques podríem treure d´aquest estudi?
Doncs la més important, que en l´educació i la comunicació amb els gossos, les paraules que fem servir tenen tanta importància com l´entonació en què les diem. Un error molt freqüent que he pogut observar per part d´alguns propietaris en l´educació dels gossos, és que fan servir la paraula adequada però amb una entonació equivocada. Quan es dóna al gos una ordre o es vol aturar un comportament inadequat, cal fer-ho amb un to de veu tranquil, sense cridar (els gossos en general tenen molt bona oïda!) però a la vegada imperatiu i sec. Sovint escoltem com el propietari dóna ordres del tipus: "noooo, dolent" o "seeeeu, quieeeet" allargant la paraula i amb un to condescendent que el gos entén com un afalac i que l´únic que aconsegueix és perpetuar la conducta inapropiada (pel gos és un joc amb recompensa),  per desesperació del mateix propietari.

(*)A. Andics; et al. "Neural mechanisms for lexical processing in dogs" Science, 1 de setembre de 2016

Els 13 gossos ensinistrats als quals s´els va realitzar una ressonància magnètica per a l´estudi. / Enikő Kubinyi


Frederic Varela Balcells - Centre Veterinari Triomf
C/ Transversal 275
08225 - Terrassa

triomf@hotmail.es
www.centreveterinaritriomf.cat
https://www.facebook.com/CentreVeterinariTriomf/
tel. 93 7349830 / 606811170